| 1961-1982 | 1983-1986 | 1987-1993 | 1994-1997 | 1998-2002 | 2003-2005 | 2006-2008 | 2009-2010 | 2011 |
el període que marca el nostre futur
|
1996. El recolzament de Robuchon, vital a la nostra carrera.
No és un secret que Joël Robuchon és un dels grans noms de la cuina dels darrers vint anys, ni tampoc que la seva veu té àmplia ressonància en el món de la gastronomia. Per això, quan en una entrevista concedida el 1996 va assenyalar en Ferran Adrià el seu “hereu” i va dir d’ell que era el millor cuiner del món (una opinió que ja havia pronunciat de forma més matisada, el 1994), va atraure sense dubtes les mirades de tots els crítics i gastrònoms envers elBulli. Quatre anys abans, un dia d’estiu de 1992, Robuchon havia vingut a menjar a elBulli. Durant els tres o quatre dies anteriors, vam estar realment nerviosos, una sensació que no només no ens va abandonar quan va arribar, sinó que va augmentar fins i tot quan ens va dir que només es podia permetre un menú ràpid perquè havia d’anar a Perpinyà per enllaçar amb un TGV. Òbviament havíem pensat en un menú llarg, i vam sentir una certa decepció en pensar que l’havíem d’escurçar. Per sorpresa nostra, a mig dinar ens va dir que no li feia res perdre el tren i que volia arribar fins al final. Així va començar la història de la relació entre Robuchon i elBulli. |
Joël Robuchon, entre Juan Mari Arzak, Antoine Hernández, Rafael García Santos i Ferran Adrià. |
